000			03166nam a22002537a 4500
001			EIF-VIII-2013-M7-002
003			OSt
005			20221222091357.0
008			221222b |||||||| |||| 00| 0 eng d
040			_aFundación Jesús Pereda _cFundación Jesús Pereda
041			_aCatalán
100			_uUniversitat Autònoma de Barcelona, CEFID _aCuesta Gómez, José Miguel _9755
111			_aEncuentro de Investigadores del Franquismo _c(Barcelona. _d2013. _n8º) _9100
245			_aEquipaments bàsics, llibertats democràtiques i transformació social: _bel moviment veïnal al Barcelonès Nord a finals de la dictadura _c/José Miguel Cuesta Gómez
520			_aDintre de les corrents historiogràfiques que han estudiat l'oposició antifranquista, han destacat tradicionalment les que s'han centrat en el moviment obrer i el moviment estudiantil. Tot i això recentment han aparegut nombrosos estudis sobre el moviment veïnal. En els darrers anys del franquisme aquest moviment havia esdevingut capaç de mostrar la seva força i capacitat mobilitzadora implicant a centenars i milers de persones en grans concentracions que van sorprendre a les autoritats de la dictadura. Les grans mancances existents en les grans concentracions urbanes com el Barcelonès Nord (sub-comarca que agrupa els municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs) sens dubte van ser un motiu que les va impulsar. Però molt ràpidament el discurs del moviment veïnal va adquirir una major dimensió. Aviat es va passar de la reivindicació concreta pels dèficits urbanístics, d'equipaments o socials a les reivindicacions polítiques, ja que s'associaven totes aquestes mancances a la mateixa dictadura i la seva administració central i local. Es més, es va fer aquest símil amb el sistema econòmic vigent, el capitalisme, de manera que en no pocs casos, les alternatives i solucions que es proposaven anaven més enllà d'un simple canvi polític, sinó que implicaven també una profunda transformació social. Aquesta comunicació analitza els primers anys del moviment veïnal, tant per veure els seus precedents als anys seixanta com les seves primeres mobilitzacions, quin paper hi van jugar una primerenca autoorganització popular, els cristians de base i els partits polítics així com les polítiques del franquisme local i quins van ser els debats que es van donar en el seu sí. Fins al punt que a l'any 1975 el moviment veïnal estava ja profundament organitzat a les ciutats del Barcelonès Nord i havia començat ja una dinàmica mobilitzadora que va condicionar -amb altres factors- la crisi de la dictadura i de la seva administració local.
650		0	_9753 _aAsociaciones de vecinos
650		0	_9138 _aMovimiento obrero
650		0	_9110 _aOposición al franquismo
650		0	_9667 _aTardofranquismo
651		0	_9127 _aBarcelona _zBarcelonés Norte (Badalona, Santa Coloma de Gramanet y San Adrián del Besós)
773			_tActas del VIII Encuentro de Investigadores del Franquismo
856			_uhttps://bibliotecaccoocyl.fundacionjesuspereda.es/cgi-bin/koha/opac-retrieve-file.pl?id=ad5d41aacfbe994eea45bb092cc8f115
942			_2ddc _cCF _n0
999			_c460 _d460